Cites documentals i fonts: c. del Doctor Xercavins
"L'enterro passava pel [carrer] de la Roda, anomenat així perquè era un tros de carrer sense edificar i molt llarg on hi havia les rodes dels corders que filaven el cànem per a cosir espardenyes i posar als telers, anomenat fil d'emplomar; recordo que de cada fil al teler en penjava un plom." (p. 55-56)
"Una branca de la indústria tèxtil que va experimentar una forta creixença va ésser la dels teixits de cànem. El Consell en 1634 va prohibir el cardar, filar i bregar cànem dins els murs de la vila. Això féu que moltes rodes de cordes es traslladessin fora vila i especialment a la part de llevant. Llur munió va donar a una partida de terreny el nom de Camí de les Rodes, i d'ací que el carrer que en aquell indret va obrar-se en el quart deceni del segle XIXè es digués carrer de la Roda." (p. 245-246) "En 1850 apareix en aquest barri el carrer de les Rodes." [Avui, Doctor Xercavins]. (p. 332)
"Abans de dir-ne del Doctor Xercavins, d'aquest carrer de la nostra població se'n deia carrer de les Rodes; en entrar pel de la Salut, les cases clarejaven i en travessar el de Sant Honorat, a una banda i altra i fins a tocar del Cementiri Vell, també eren escasses; el que actualment és carrer de Vilarrúbies, aleshores no existia. A tot el que allà eren camps, per entremig i en caminets, diversos corders, o fabricants de cordes i cordills, hi tenien instal·lada l'elemental indústria de passar per la carda, filar i bregar cànem. Els corders portaven la matèria enfardellada, o enfaixada, al cos i en feien la torsió oprimint-la i maurant-la amb les pròpies mans a mesura que se l'enduien, un cop ésser fixada, tot conferint-li la gruixària regular i volguda; al llarg del trajecte uns cavallets aguantaven el cordill o la corda per tal que no s'arrosseguessin i en arribar al seu terme una roda de fusta ho cabdellava. [...] El Municipi s'hi va pensar massa poc a canviar el nom del carrer de les Rodes pel de Dr. Xercavins, puix que amb el seu acord, de la història industrial local lesionà la recordança d'una pacífica i petita manufactura." (p. 63)
"Francesc de P. Xercavins i Rius Sabadell 1855 - Barcelona 1937 "Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en Psiquiatria i Neurologia. Creà l'Institut Mèdico-pedagògic per a nens endarrerits, al capdavant del qual posà el pedagog sabadellenc Agustí Rius i Borrell. Formà part de les reials acadèmies de Medicina de Barcelona, Mallorca i Saragossa. Fou president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia. És autor, entre d'altres obres, de 'Fisiologia de los fenómenos psicológicos', 'Localización de las enfermedades del sistesma nervioso' i 'Sistemas medulares y plan de distribución cerebral ad hoc'. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i tinent d'alcalde de la comissió de cultura."